Els defensors

El Síndic de Greuges de Catalunya

Marc Legal

L'Estatut d'Autonomia de 1979 va preveure, a l'article 35 que el Parlament pogués nomenar un Síndic de Greuges: "...per a la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans, a efectes de la qual podrà supervisar les activitats de l'administració de la Generalitat".

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ha pogut incloure una millor definició i detall dels objectius i funcions de la institució, tal com recull l'article 78 quan assenyala que: "El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen (...). També supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats que en depenen".

En relació al desenvolupament de la institució a l'àmbit local, l'Estatut assumeix aquesta realitat quan dins del mateix article destaca que: "El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania...".

El desenvolupament de l'Estatut ha suposat l'actualització del marc normatiu de la institució que es regula en l'actualitat per la: LLEI 24/2009, del 23 de desembre, del Síndic de Greuges (DOGC núm. 5536 - 30/12/2009)

El primer Síndic de Greuges de Catalunya va ser el Sr. Frederic Rahola i d'Espona, qui va desenvolupar el seu mandat entre els anys 1984 i 1992. El va substituir el Sr. Anton Cañellas i Balcells en el període comprès entre 1993 i 2004.

El juliol de 2004, el Parlament de Catalunya va escollir al Sr. Rafael Ribó i Massó com a Síndic de Greuges de Catalunya per a un mandat de 5 anys. Al febrer de 2010 va estar escollit de nou per a un segon mandat de 9 anys, segons els dictats de la normativa actual.

www.sindic.cat